02.12.2024 - 21:40
Actualització: 02.12.2024 - 21:45
La tardor del 2005 fou testimoni d’un dels exemples de depredació capitalista més esgarrifosos que hom pot concebre. Pocs dies després del pas de l’huracà Katrina sobre Florida, Mississipi, Louisiana i les costes de Texas, amb conseqüències catastròfiques a la ciutat de Nova Orleans, que restà durant setmanes coberta d’aigua en més de tres quartes parts de la seua extensió, i amb un balanç de víctimes que ultrapassà les 2.000 persones mortes i desaparegudes, l’administració federal que llavors encapçalava George Walker Bush obrí la porta a tot un seguit de grans corporacions com Shaw Group, la sinistra Blackwater i l’omnipresent Halliburton (tan estretament lligada al vice-president Dick Cheney) per a liderar la reconstrucció dels estralls causats pel fenomen meteorològic.
Aquesta urgència contrastava amb la lentitud astoradora amb què s’havia conduït la FEMA (Agència Federal per a la Coordinació de les Emergències), que ni va avisar com cal la població ni actuà diligentment a l’hora de prevenir l’impacte de les inundacions, rescatar les persones en risc extrem i desplaçar l’ajut d’urgència als llocs més afectats. Enmig de la descoordinació, les empreses tingueren les mans lliures per a fer i desfer als barris, de població........