07.06.2024 - 21:40
Arran de la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes de la UNESCO (2022-2032), és possible que la idea que ens apropem a una catàstrofe cultural de dimensions desconegudes, és a dir, a la pèrdua d’entre el 50% i el 90% de les llengües que parla la humanitat, hagi anat arribant cada vegada a més gent. Tot i això, em sembla que encara no s’ha parlat prou de per què això ens hauria de preocupar (de la mateixa manera com ens preocupa el canvi climàtic o la desforestació de la selva amazònica). Segurament hi ha gent que pensa que parlant una sola llengua (la seva, és clar) tot seria molt més fàcil, perquè ens entendríem tots sense haver de prendre’ns la molèstia d’aprendre’n cap altra. Doncs bé, a continuació presentaré alguns motius que mostren que preservar les 6.000 llengües que es parlen al món actualment és una missió de vital importància.
A grans trets, aquests arguments es poden classificar en dos grans grups: els que tenen a veure amb els beneficis que la preservació de la llengua implica fora de les comunitats que la parlen (arguments externs), i els que tenen a veure amb els beneficis que implica per a aquestes comunitats de parla (arguments interns). Els arguments externs veuen les llengües com una font de coneixement científic (lingüístic, històric, mèdic, etc.). Pel que fa a la lingüística, un motiu important és que aquestes llengües ens poden ajudar a entendre millor com funciona el llenguatge, que fins fa ben poc s’havia estudiat sobretot a partir d’una de les 420 famílies lingüístiques que hi ha al món (la indoeuropea). Un exemple d’això seria la manera com es poden ordenar les parts de l’oració. En la majoria de llengües, aquest ordre és subjecte-verb-predicat (com en català), o subjecte-predicat-verb (com en llatí). Però resulta que també és possible que el predicat ocupi la primera posició, cosa que fins a la publicació,........