20.07.2024 - 21:40

Actualització: 20.07.2024 - 21:44

Les Illes Balears són un territori multilingüe, d’acord amb les dades de diversos estudis. Fa ja poc més d’una dècada Caterina Canyelles va detectar cent seixanta llengües a l’arxipèlag. S’hi varen detectar llengües dels cinc continents que tradicionalment han estat poblats per diferents cultures (l’Antàrtida en queda exclosa, malgrat les estacions d’investigació que hi ha). La presència de moltes més llengües que no la catalana no és un fet nou ni exclusiu de les Illes Balears. A Catalunya també se n’han detectades més de tres-centes, gràcies al treball de Carme Junyent i el GELA. Malgrat que són més del doble que a les Illes, la diferència rau en la població a cada territori: mentre que a Catalunya hi ha al voltant de vuit milions d’habitants, a les Illes hi viuen poc més d’un milió dues-centes mil persones. En altres paraules, amb poc més d’una vuitena part de la població del Principat, a les Illes s’han catalogat la meitat de les llengües que consten a Catalunya. Això afecta no només les llengües familiars, sinó també les llengües en l’àmbit laboral, ja que les llengües oficials d’un territori no són les úniques en aquest àmbit, ni tampoc són sempre les que hi predominen. És freqüent sentir o llegir que una llengua parlada per la majoria de la població és sempre una llengua oficial. Tot i això, a la Unió Europea, aquest fet no sempre es compleix. Per exemple, tal com ens recorda Bartomeu Quetgles (2018, que ja citàrem anteriorment), el luxemburguès, parlat pel 53% de la població de Luxemburg, és oficial en aquest país però no ho és a la Unió Europea. En canvi, el gaèlic irlandès, parlat només pel 3 % de la població de la República d’Irlanda, és oficial tant a Irlanda com a la Unió Europea.

Les llengües que ens envolten es fan evidents més enllà dels treballs acadèmics i les enquestes, ja que són perceptibles visualment en textos públics, a les botigues, restaurants, rètols i altres tipus de text i conformen el que anomenam paisatge lingüístic. El concepte de paisatge lingüístic es va establir fa gairebé tres dècades (Landry & Bourhis, 1997) i ha estat fonamental per a l’anàlisi del panorama lingüístic d’una àrea determinada. Aquests investigadors ofereixen una base teòrica per a l’estudi dels paisatges lingüístics: examinen com les llengües es mostren en l’espai públic (cartells, anuncis, senyals, noms de lloc, grafits, taulers d’anuncis, plafons publicitaris i altres formes de comunicació escrita, incloent-hi el ciberespai) i analitzen les implicacions sociolingüístiques i polítiques d’aquestes representacions.

Els paisatges lingüístics poden ser utilitzats com a eines pedagògiques en l’ensenyament de llengües. Es pot investigar com la presència i la visibilitat........

© VilaWeb