15.01.2024 - 21:40
L’actual legislatura espanyola té un fort regust de retorn al passat. No al 1997, com s’ha dit; més aviat al 1993. Les eleccions d’aquell any van decebre molt la dreta, que ja es veia fent fora del govern el PSOE. Tanmateix, el resultat de les eleccions fou una majoria parlamentària estreta dels socialistes, i el PSOE continuà al govern gràcies als vots dels diputats de grups específicament catalans (llavors, 17 de CiU i un d’ERC). Per primera vegada, els vots de CiU eren realment imprescindibles per a investir govern (atesa la tenalla PP-IU).
Llavors començà realment l’aplicació pràctica del “peix al cove”, eina nacionalista de relació amb el sistema polític espanyol. En substància, amb el “peix al cove” CiU exhibia concessions del govern del PSOE, obtingudes a canvi del suport parlamentari a Madrid. La reacció de la dreta espanyola fou furibunda. La portada de l’ABC del 12 de setembre de 1993 deia “Igual que Franco, però al revés: persecució del castellà a Catalunya”. Poc després, el 22 d’octubre, ABC titulava en portada “Felipe González, responsable que no es compleixi la Constitució a Catalunya en l’ensenyament del castellà”.
La legislatura durà tres anys escassos. Les eleccions del 1996 les guanyà el PP, però amb una majoria inesperadament estreta. Això va obligar a transitar del “Pujol, enano, habla castellano” de la nit electoral a la seu dels populars fins als pactes del Majestic entre PP i CiU. El “peix al cove” va tocar el cel. Fotos de celebració –ara incòmodes– ho testimonien. I continuà la crítica dura: ara del PSOE contra el PP. L’acusació: afavorir Catalunya en la reforma del sistema de finançament........