EDITORIAL | Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família

Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires quan va descobrir estelades entre les partitures

La sentència europea de l’amnistia ja és a prop: s’acabaran dos anys de desobediència judicial espanyola?

Dues històries fosques i sorprenents de García-Castellón en el cas Leire i el cas Zapatero

Carles Casajuana: “Si els diners fossin una religió, Zapatero seria ateu”

La darrera lliçó del professor Delgado: “Entre tu i les meves idees, em quedo amb tu”

El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”

Deu construccions catalanes que no s’haurien de perdre

El Paquistan anuncia que els EUA i l’Iran han acordat el text definitiu de l’acord de pau

La sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia ja té data: el 16 de juliol

La jutgessa d’Osca refusa el recurs del MNAC i manté el calendari de trasllat de les pintures de Sixena

Ridícul d’Ibèria: el rei espanyol és obligat a cedir el seu avió al papa Lleó XIV perquè pugui tornar a Roma

Polèmica a Escòcia per la presumpta ingerència israeliana contra l’independentisme en les eleccions

Actualització: 12.06.2026 - 21:45

Tingues sempre lliure una cambra al teu cor per a l’inimaginable, diu un vers de la poeta Mary Oliver que sol acompanyar-me. La primera vegada que vaig llegir-lo vaig quedar captivada. Oliver em va obligar a interpel·lar-me. Malgrat que sempre m’he considerat una persona espontània i a qui li agrada improvisar, amb el temps he acabat assumint, tot i que no acceptant-ho plenament, que sóc molt més controladora i planificadora que no pas pensava. En aquella primera lectura, el vers em va parlar directament al cor, a la consciència; em va semblar una invitació clara a deixar anar la meva rigidesa mental, emocional, i em va fer l’efecte........

© VilaWeb