09.01.2026 - 21:40

Les mans li tremolaven. Recordo que va entrar a l’aula amb la mirada clavada a terra i no va ser capaç d’alçar-la per a mirar-nos fins que no va arribar, ben bé, davant la seva taula. No era una dona gaire avesada als somriures, però aquell dia alguna cosa en el seu posat em va fer sospitar que la Cecília estava alterada. Va agafar aire profundament i es va palpar la cara. Tenia les galtes vermelles, tal vegada per la vergonya de la confessió que era a punt de deixar-nos anar. “Us he de demanar disculpes”, va dir. “Recordeu que fa un temps va venir a visitar-nos l’Enric Marco, el president de l’Amical de Mauthausen? Bé, doncs avui hem sabut que és un impostor, que no va ser mai víctima de l’Holocaust.” Aquella escena en què la nostra professora d’història, desfeta i abatuda, ens confessava la gran mentida del senyor Marco, em va quedar gravada al pensament i, a vegades, torno a la meva cadira d’institut i la revisc. Feia molt que no hi pensava, però aquesta setmana vaig topar amb un article sobre la manera com el model educatiu finlandès (un dels més admirats mundialment pel seu enfocament en humanisme i per l’alt nivell dels docents) treballa per pal·liar els efectes terribles de les fake news en la canalla, des de la primera infància. Ja fa dècades que a les aules del país nòrdic han declarat la guerra educativa contra la desinformació i ensenyen a desenvolupar el pensament crític entre la canalla per a distingir la realitat de la ficció a internet. Segueixen un concepte que anomenen alfabetització mediàtica i per al qual han bastit un programa educatiu sòlid i extens contra la desinformació actual, amb un èmfasi especial a fer-los entendre què és la IA i que perillosa que pot ser si no se’n comprèn l’abast i si no es fa servir correctament. Amb tot, la voluntat del govern de Finlàndia és d’aconseguir futurs ciutadans amb un........

© VilaWeb