03.11.2024 - 21:40
Actualització: 03.11.2024 - 21:46
Dia cinc del fang. Els voluntaris no s’acovardeixen per plantar cara a les instruccions desmobilitzadores que han llançat les autoritats i caminen com una caravana de formigues cap a Paiporta. Motxilles, botes d’aigua i pales i graneres. Alguns hi arriben amb bicicleta, uns altres amb moto. El fang dels primers dies s’ha assecat als camins i flota un polsim vermellós que cobreix amb un tel els cotxes que hi ha aparcats a les vores. Els propietaris l’aprofiten per a escriure amb el dit sobre les finestretes el seu nombre de telèfon i missatges com: “aparcat” o “funciona”, per a evitar malentesos amb les grues que comencen a llevar els vehicles malmesos per la torrentada de dimarts. Tot i la màscara, la polseta resseca la boca. Hem de travessar el poble per arribar al lloc on els reis espanyols i Carlos Mazón i Pedro Sánchez han decidit que volen fer una passejada.
A partir de la primera rotonda hi ha molta activitat. Molts de soldats i molts de vehicles militars. N’hi ha de tota mena: camionassos, tractors, grues, ambulàncies, retroexcavadores… Un bé de Déu de carruatges pintats de color verd oliva que comencen a prendre posicions pels carrers més amples del poble. Els més estrets encara hauran d’esperar.
Els veïns amb qui parlem ens diuen que tota aquesta gent uniformada acaba d’arribar, que fins ahir no n’havien vist cap. “Deu ser perquè ve el rei.” Ho diuen amb una certa recança i amb molta indiferència. Tenen molta feina, ells, i les mans brutes de fang, i el cap a lloure per a pensar en visites inesperades. Fang a les mans i fang en un cor que no batega al mateix ritme que la política. No acaben d’entendre què hi vénen a fer ací, en comptes de treballar perquè puguen recuperar la llum i l’aigua.
Ha costat molt de saber què considera la casa reial espanyola que és la zona........