09.07.2024 - 21:40
Actualització: 09.07.2024 - 21:44
Els vuit anys de presidència de la Generalitat que va protagonitzar Ximo Puig van ser una mena de miratge, unes calmes de gener en les aigües sempre térboles i oscil·lants del PSPV. Puig mateix va arribar a la secretaria general després d’unes quantes crisis i de lideratges escapçats per les diverses famílies, les tradicionals i les emergents, que cercaven la quota de poder dins l’estructura del partit. Enfrontaments caïnites, se’n deien, en què els lampistes del partit tenien un paper fonamental per a fer caure dirigents que no acabaven de consolidar-se mai. Fins i tot, essent president de la Generalitat, Puig va rebre algun embat que va haver de controlar, com ara un intent d’apartar-lo de la direcció en les primàries del 2017.
La seua successora a la seu del carrer de l’Hospital, Diana Morant, ja ha tastat les turbulències de la vida interna del partit. El seu cas és més delicat perquè, de Madrid estant, ha de governar la nau socialista en plena travessa del desert de l’oposició. Amb tot, els vells socialistes valencians amb qui ha parlat VilaWeb pensen que els temps han canviat i que les andanades de foc amic actuals contra Morant no són rebudes amb tanta alegria pels militants com les que hi va haver a partir del 1995, quan Joan Lerma va perdre les eleccions i va començar l’era del PP.
Diana Morant, que és ministra del govern espanyol i ex-batllessa de Gandia (Safor), va arribar a la secretaria general del PSPV triada per Ximo Puig i ungida pel dit de Pedro Sánchez, cosa que, tenint en compte les desavinences entre tots dos dirigents, té molt de mèrit.
No era l’única candidata, i fins que Sánchez no va fer de mediador semblava que el congrés del mes de març a Benicàssim es convertiria en una lluita fratricida, perquè també optaven al càrrec el secretari general de la demarcació d’Alacant, Alejandro Soler, i el seu homòleg a València i batlle de Mislata (Horta........