25.03.2024 - 21:40
Actualització: 25.03.2024 - 21:43
PP i Vox no van deixar res a l’atzar quan triaren el moment de presentar les cinc lleis que capgiren i esbocinen la fràgil estructura legislativa confeccionada pels dos governs del Botànic. Vuit anys que amb prou feines van servir per a posar ordre al desgavell ocasionat per més de vint anys de governs del PP amb majoria.
Miguel Barrachina, síndic del PP, i José Maria Llanos, síndic de Vox, van comparèixer un dia assenyalat, com qui fa una ofrena al cappare i líder espiritual. En aquest cas, a Eduardo Zaplana, precursor de la utilització de les institucions en benefici propi, expert en l’assalt als mitjans públics per a manipular-los i aprofitar-se’n fins a la nàusea, fins a l’anorreament. Aquella compareixença de premsa del 21 de març va tenir el deix poètic de ser un regal per al més fatxenda dels presidents que ha tingut la Generalitat i que aquell dia s’asseia, a la fi, al banc dels acusats. Mentre el comissionista Zaplana i els seus advocats veien que el castell de cartes s’esfondrava perquè els seus antics amics estaven disposats a cantar i assenyalar-lo com el cap de la banda, el PP i Vox seguien el fil d’Ariadna que l’ex-president els havia deixar, li endolcien el tràngol i tornaven al lloc dels fets.
La compareixença de premsa del PP i Vox a les Corts va tenir també un caire de tendresa i d’homenatge, perquè mentre els diputats conservadors parlaven de llibertat, canviaven la memòria per la concòrdia i perpetraven altres atropellaments, Carlos Mazón, el fill polític de Zaplana, es reunia a Múrcia amb el president d’aquella regió. Van parlar d’aigua i de més llibertat, però el cap de Fernando López Miras era lluny d’allà, perquè sabia que poques hores després s’havia de transmutar en un Charlton Heston de subhasta barata conduint una quadriga pels carrers de Lorca per a celebrar el Diumenge de Rams.
En aquest context, encara amb la imatge fresca de l’abraçada fraternal i testosterònica entre el president Mazón i el vice-president Vicente Barrera una vesprada de bous, amb aquests referents i aquesta ferum, és on s’emmarca el començant real de la legislatura de l’extrema dreta al País Valencià.
El 21 de març, dia internacional de la poesia, a les Corts no van sonar versos d’Estellés, sinó que es va dir tot allò per què el poeta demanava........