27.02.2024 - 19:02
Actualització: 27.02.2024 - 22:39
“Estic tot sol. Vinc amb el meu cotxe, no tinc secretària i no tinc ningú darrere. Sóc un peó i així és com m’enfronte a tot el poder polític.” El diputat José Luis Ábalos ha articulat probablement un dels discursos més durs que s’han pronunciat mai a la sala de premsa del congrés espanyol. I no l’ha fet contra l’oposició, sinó contra el partit on ha militat d’ençà del 1976. Ábalos ha comparegut quan ja s’havia acabat el termini que el PSOE li havia donat perquè abandonàs l’escó. Durant el matí, el Partit Popular ha criticat durament el PSOE i el govern. El portaveu del PSOE, Patxi López, amb prou feines havia pogut respondre a les preguntes dels periodistes sobre què faria Ábalos i què faria el seu partit si el diputat no renunciava a l’escó. També el secretari d’organització, l’encarregat teòric de posar ordre dins el partit, Santos Cerdán, que tot el cap de setmana va intentar convèncer-lo que se n’anàs a casa, deia, impotent, que era pendent del comunicat.
Compromís i Sumar li havien demanat unes hores abans que dimitira. Àgueda Micó deia que els valencians no es mereixien tenir un diputat presumptament implicat en un cas de corrupció. Però ell ja havia decidit que es quedava al congrés renegant, en paraules seues, d’una suposada ètica i “de la cancel·lació civil i el sacrifici públic”. Els retrets contra el PSOE han estat constants. No l’han volgut escoltar, ha dit, no ha pogut compartir reflexions amb els companys, ha insistit aferrat al faristol, que ha dibuixat com la darrera frontera per a defensar la seua honorabilitat, abandonat com se sent per la direcció del PSOE.
El partit de Pedro Sánchez volia que José Luis Ábalos abandonàs el congrés en silenci, per la porta de darrere, va interpretar Ábalos, per donar un missatge contundent contra la corrupció després d’haver-se fet públic que Koldo Garcia, membre del seu gabinet, es va enriquir presumptament amb la importació de........