20.07.2024 - 21:40
Actualització: 20.07.2024 - 21:43
Només l’emoció perdura.
Per què hi ha tantes de raons per a la inquietud?
D’on surt aquesta violència quotidiana que com un fantasma ple de cossos assassinats recorr el planeta i que de cada vegada més em volen fer pensar que és normal?
I com funciona aquest rodar històric en què esclata el temps i la consciència clàssica a favor d’un present feixuc i obscè amarat d’una desil·lusió col·lectiva?
Amb aquesta velocitat en si mateix no hi ha temps per res, em sent dins una motorització general del cos i el pensament.
La intrusió en els individus d’una energia desesperadament agressiva, aquest rancor que ataca per totes bandes, les noves tiranies que surten com virus, van de debò?
Sent com si les frases sortissin del no-res com espasmes respiratoris.
I aquesta barbàrie de base que apareix........