13.07.2024 - 21:40
Aquest matí m’ha despert la calitja amarada d’aquestes boires plenes a voler d’arena sahariana en suspensió que amaguen les coses, els paisatges i les vides i donen a l’aire un to d’un groc malaltís i ofegador.
I aquesta pols es deposita, quasi sense témer-nos-en, damunt les cases i els animals, damunt els arbres i les muntanyes, damunt els cotxes i les fàbriques, damunt les armes i els assassinats, damunt els pobles i les escoles, damunt les guerres i les injustícies, damunt els hotels, les ciutats i la mar i, sobretot, sobretot, damunt els humans que pantaixen com si haguessin de fer el bategot i no saben per què.
No veus també com cau la pols damunt les paraules que a poc a poc emmalalteixen i perden els seus noms i els seus sentits?
La pols significa silenci, abandonament i destrucció.
La pols és una pandèmia d’embrutiment incontenible que fa que l’escriptura s’enfonsi en unes arenes movedisses........