21.12.2024 - 21:40
I m’agombola.
I m’engronsa dins una cançó de bressol que el call vermell de la terra harmonitza.
I em mostra fil per randa les rues de la metamorfosi de cada dia.
I em fa cantera.
I em dóna forces per a poder encendre llumenerets blaus de les meves esperances dins aquesta nit fosca, freda, carnissera, i solitària.
Foravila em diu que no amolli, que he de batallar contra tots els mals que ens ataquen, ens assetgen i ens volen fer malbé.
Foravila em plora les destruccions, les depredacions, les desfetes, que avancen sempre seguit per mor de la usura, la cobdícia, la supèrbia, la matera i d’altres malures dels humans que trenquen la seva fragilitat que no és immarcescible sinó tot el contrari.
Foravila em repeteix que els altres són els nostres contactes, les nostres prolongacions, els nostres còmplices, per arribar a beneficis vitals i salvadors.
Foravila ens ho diu i ens ho torna a dir en........