30.11.2024 - 21:40
Aquesta tardor, dolça i rovellada, quan el jardí sembla una fulla morta que no acaba mai de caure, escrivia al meu quadern de notes frases fora del temps, dels esdeveniments, de la vida convulsa i escorxada de cada dia per intentar fer exercicis d’una serenitat perduda que creia que la lletra cal·ligràfica em podria ajudar a trobar com si fos la meva brúixola per un esser molt desorientat.
Escric en espiral, retorç, varii, prolifer, pràctic aquesta loquacitat que prové de l’alegria de fer girar d’una forma sempre nova la mateixa cosa.
Acceptava el món, a partir d’ara, i havia renunciat a transformar-lo.
No volia que els aires de l’època entrassin en els meus textos.
Si parl d’una forma diversa de mi mateix, és que em mir d’una forma diversa. Totes les contrarietats es troben en mi segons qualque gir, i d’alguna manera: vergonyós, insolent, cast, luxuriós, xerraire, taciturn, laboriós, delicat, enginyós, atordit, bondadós, mentider, veraç, docte, ignorant i liberal, i avar i pròdig. Vols reduir aquest remolí a una identitat estable? Error.
Havia bastit un blindatge potent contra les notícies, les informacions,........