16.11.2024 - 21:40

Actualització: 16.11.2024 - 21:42

Per què aquest esclavatge de les estacions quan ja s’han fos?

Però aquest dia d’avui d’una primavera tardoral em fa pensera.

Per la garriga de Can Moranta he vist com les gírgoles de pi em saludaven mentre passejava pel bosc, he comprovat que els peus de rata m’esperaven en el lloc exacte, hi havia blaves d’aquelles que vaig descobrir a la infantesa i els esclata-sangs s’amagaven al més recòndit de les mates.

La vida em dóna tot allò que ignor i que m’espera.

L’espera creix just devora el temps.

El temps d’esperar és un temps d’alliberament.

Aquest alliberament opera en nosaltres sense la nostra coneixença.

Només ens demana deixar fer.

I la nostra espera sempre està plena de sorpreses.

Com si el que esperam fos sempre inesperat.

Com si la bella fórmula de l’espera consistís a no preveure res, sinó l’imprevisible. No........

© VilaWeb