20.01.2024 - 21:40
Actualització: 20.01.2024 - 21:52
Visc dins els laberints de la percepció.
Visc dins alguna cosa que succeeix en el passat.
Visc en la recerca d’un art de viure en què s’afinen els sentits, la raó i el misticisme.
Visc en el camí cap a la frase inoblidable.
L’hora foscant d’aquest dia plujós, bellíssim per aquesta brusquina necessària, sobretot, té la claror deserta d’un llenç de pantalla o d’un paper buit on tot és possible.
La negror tènue és el present de la pluja.
La nitidesa del nervi de les coses es difumina lentament.
És dins aquesta baixada de la llum on es colga la respiració de la mà que escriu, descriu i s’amoroseix en el recer ombriu de la tristesa que impregna indrets on no t’atrevies a entrar.
Voldria multiplicar els interludis, les........