La màquina que no para mai

La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

“No penso pagar”: arriben multes fins a 1.000 euros als manifestants que van rebre Puigdemont

El CHCC, l’estructura de país que agonitza per abandonament institucional

Jair Domínguez: “M’hi refermo: quan vénen amb barres i pedres, potser que ens hi tornem”

Queixes per l’examen de C2 de català: els aspirants van poder corregir la redacció després de la pausa

Vall Clara: “Joan Manuel Serrat va ser dels que va posar més diners per a l’Avui”

Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”

Trump diu que soldats nord-americans han assaltat un vaixell iranià a l’estret d’Ormuz

L’Iran refusa una segona ronda de negociacions amb els EUA a Islamabad

El director de l’FBI, sota sospita: absències, alcohol i malestar intern

Israel critica la hipocresia de Sánchez, que vol trencar l’acord d’associació amb la UE

La flama del Correllengua arriba a Bellver i la Jonquera en una primera etapa marcada per la pluja

Actualització: 19.04.2026 - 22:24

No paren mai. Són la màquina de l’estat, amb tentacles de tota mena, els que coneixem i els que van creant sobre la marxa. És una màquina ben greixada, que es va adaptant al ritme dels temps, sense miraments. No desaprofiten cap oportunitat. Utilitzen tot el poder que tenen, el de la repressió directa i el de la indirecta. La seva marca en la història del país la tenim ben inoculada, però, per si de cas, sempre la recorden. No en prescindeixen mai.

Per començar, l’espoliació, que cada any augmenta i és una sangonera que xucla i xucla sense parar; només al Principat ja supera els 21.000 milions d’euros. I això fa que el país es vagi desfent. La manca de recursos és com una gota malaia que mina les escoles, els hospitals, els trens, les carreteres… tot allò que és essencial a la nostra vida de cada dia. El que és bàsic se’ns desfà a les mans. La falta d’inversió degrada tots els servis públics. I això passa amb una normalitat impune que ens adorm tant, que massa sovint no identifiquem per què passa. Com si s’hagués perdut el vincle entre causa i efecte. El dèficit acumulat durant tants anys és devastador. Suma i suma, o, més ben dit, resta i resta i torna a restar. La resta és tan vertiginosa que per això cada any es nota més en el benestar social del país i, en canvi, sembla que la gent n’entengui menys l’origen.

Però, és clar, això, que és molt, no ho és tot. En cada àmbit on la catalanitat troba un espai per a expressar-se, planifiquen una estratègia per a combatre-la. A l’última Tertúlia proscrita, Amadeu Carbó i Cristina Sánchez-Miret en van parlar a bastament, d’aquest fenomen. I aquí entra Sant Jordi i tot allò que representa, que deu ser una de les dianes que han dibuixat més bé aquests darrers anys. Ens ho deia Jordi Puig en aquest article: alerta, la voracitat del llibre espanyol és molt gran. Aquests darrers anys hem passat del 58% de venda de llibres en català a un 51%-52% l’any passat. En aquesta data assenyalada del calendari, el llibre català és al centre, i no perquè sí, però fa anys que no deixen d’empènyer per desplaçar-lo a favor del castellà. Han decidit que això no pot ser, que el llibre en català ha de tornar a les catacumbes. I els Mendosses i els Mariscals són foc d’encenalls, comparats amb el desembarcament espanyol constant per a determinar el mercat, per a soterrar l’impacte dels llibres en català. El món editorial espanyol s’ha focalitzat en aquesta data per acaparar l’efecte mediàtic, per fer petit el món del llibre en català, i no hi estalvia recursos. Hi esmerça tota l’artilleria pesant.

Les accions són múltiples. L’any passat ja vam tenir Collboni promocionant la literatura hispanoamericana des de Barcelona, sense manies. I ara, just a les portes de Sant Jordi, l’espanyolitat ha aterrat a Barcelona, mai més ben dit, amb Maurici Lucena, president d’AENA, amb un premi estratosfèric d’un milió d’euros per a narrativa en llengua espanyola. Guerres, a part de l’ecosistema espanyol, amb Planeta i altres històries PSC-PSOE, que aquí s’expliquen molt bé, aquesta promoció és clarament contra la catalanitat de Sant Jordi. Ho han dit, és un premi que sempre es lliurarà a Barcelona. I això quina finalitat té? Doncs, la d’anar emmascarant, la de fer desaparèixer el català en un dia tan assenyalat, la d’empetitir-nos.

Queda clar, el seu objectiu prioritari és cruspir-se el Sant Jordi de les lletres catalanes, reconvertir-lo, fer oblidar la història. Deixar-nos les engrunes. I que tot plegat acabi fent que cada any es venguin més llibres en castellà i menys en català. La cultura catalana no té els recursos que tenen ells. Però sí que es pot lluitar contra això. I el primer pas és prendre’n consciència, saber-ho. Per això cal desemmascarar les enganyifes o paranys que s’empesquen constantment. Tinguem-ho clar, la màquina no para mai.