23.12.2023 - 21:50
Actualització: 23.12.2023 - 22:43
“Els psicòlegs Michael Wall i Naila Branscom van demanar una vegada a voluntaris jueus que reflexionessin sobre el patiment dels palestins. Els psicòlegs van fer memòria de l’Holocaust a alguns d’aquests voluntaris. En comparació amb aquells a qui no n’havien fet memòria, els jueus que van recordar el patiment del seu propi grup van mostrar menys compassió pel patiment palestí. Això mateix passa amb més grups. Els nord-americans a qui van recordar traumes, fins i tot llunyans, com l’atac de Pearl Harbor, mostren menys empatia amb les víctimes de les tortures infligides pels membres del servei nord-americà. El trauma ens fa girar endins. I ens procura justificacions del dany que causem als altres. Fa que sigui més difícil de sentir empatia amb els nostres enemics. El 1948 centenars de milers de palestins van perdre la casa per causa de la formació de l’estat d’Israel. Els palestins tenen una paraula per a descriure aquest trauma. En diuen la Nakba, la catàstrofe. I de la mateixa manera que els israelians traumatitzats no volen pensar en la Nakba, els palestins traumatitzats no volen pensar en l’Holocaust.”
Aquest fragment és d’un pòdcast de la ràdio pública dels EUA NPR, que vaig sentir fa quatre anys: “Tribus i traïdors: què passa quan empatitzes amb l’enemic?“, i que que m’ha quedat a dins. Em va impactar quan el vaig sentir. S’hi parla d’un israelià i d’un palestí que no segueixen la norma i que, tot i el trauma viscut, sí que........