La retirada d'uns pressupostos abans del debat parlamentari és una situació inèdita a Catalunya. No havia passat mai. En canvi, sí que ha passat --en dues ocasions-- que el govern del moment hagi perdut la votació d'uns comptes al ple. I les dues vegades ha tingut conseqüències importants.

La primera va ser l'any 2016, amb Carles Puigdemont a la presidència. Aleshores el revés del Parlament va comportar una qüestió de confiança que va desembocar amb el compromís per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre. El 2024, el president Pere Aragonès, també va perdre la votació dels pressupostos. Aleshores va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions, que va perdre a molta distància del seu rival, l'actual president.

La memòria política d'aquest país portava a pensar que un revés parlamentari als primers pressupostos d'Illa hauria suposat un xoc que podria haver dinamitat la legislatura. Per tant, la retirada dels comptes era el camí que, d'entrada, tenia menys risc polític, per molt extraordinari que sigui.

Fa només dos mesos, tornant de Nadal, que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va tancar l'acord de finançament amb el govern espanyol. Molts pensaven que aquella entesa aplanava el camí per a l'aprovació dels pressupostos a Catalunya, però Junqueras ja va deixar clar, des del........

© TV3 i Catalunya Ràdio