Del tomb a Gal·les al final del bipartidisme: què ens deixen les eleccions al Regne Unit
Els periodistes abusem sovint de l'adjectiu "històric", però en el cas de les eleccions de dijous passat a Gal·les, està justificat.
Des del 1867, aquesta nació havia estat en mans dels liberals. Però el 1922, els laboristes van vèncer les eleccions britàniques al País de Gal·les.
Des de llavors, els laboristes sempre hi guanyaven, ja fossin les generals britàniques o les nacionals gal·leses, en instaurar-se el Parlament de Cardiff el 1999.
Un estudi del professor Richard Wyn Jones de la Universitat de Cardiff deia el 2022 que els laboristes gal·lesos s'havien convertit en la "maquinària més exitosa de guanyar eleccions". Segons la investigació, ni el Partit Popular del Tirol del sud, ni la Unió Social Cristiana (USC) de Baviera, ni el Partit Revolucionari Institucional (PRI) de Mèxic havien superat la marca d'un segle consecutiu de victòries a les urnes.
Però la fita a Gal·les es va acabar el 7 de maig del 2026.
Els independentistes del Plaid Cymru, que vol dir partit gal·lès, han guanyat per primera vegada i s'han convertit en la primera força política amb 43 escons dels 96 del Senedd, el Parlament de Cardiff.
El Plaid Cymru, un partit de 101 anys d'història
El partit gal·lès es va crear el 1925 com a resposta a l'amenaça contra la llengua i la cultura gal·lesa que suposava l'ús cada vegada més estès de la llengua anglesa a Gal·les. No va ser fins el 1966 que va aconseguir el primer escó al Parlament britànic. A les eleccions........
