Trump ajorna la "destrucció total" a l'Iran fins divendres |
Donald Trump s'ha llevat aquest dilluns en pijama, ha mirat el petroli, ha mirat els mercats, i ha decidit que la destrucció de les centrals elèctriques iranianes podia esperar cinc dies.
Aquesta és la diplomàcia nord-americana contemporània: l'ultimàtum de 48 hores dura 48 hores fins que deixa de durar-les, i llavors passa a ser una moratòria "productiva", condicionada a unes converses que existeixen, no existeixen, o existeixen només en el cap del president dels Estats Units. Depèn de l'hora, del barril i de la xarxa social on ho expliqui.
El cop de volant ha tingut un efecte immediat. El petroli ha caigut. Les borses han respirat. El món ha entès que, per avui, l'apocalipsi s'ajorna. És a dir: la política exterior nord-americana ha esdevingut una mena de servei de regulació emocional dels mercats, amb el president fent de broker histèric entre una amenaça de "destrucció total" i un missatge conciliador de cent paraules a Truth Social.
Amb qui negocia exactament Trump?
Ell diu que parla amb un dirigent respectat del règim. No en diu el nom. Fa tres dies assegurava que no quedava ningú amb qui parlar, i que gairebé ho preferia així. Ara resulta que sí, que hi ha converses molt sòlides, quinze punts d'acord, una via oberta, interlocutors disponibles i una possibilitat real de pacte.
El règim iranià, pel seu costat, diu que no hi ha cap negociació, només tercers que truquen i traslladen missatges. Traduït al llenguatge de la guerra moderna: o bé Trump juga........