El titular no és un error. Ali Khamenei no era només el líder suprem de l'Iran. Era el sistema. Durant més de tres dècades, el seu poder no es va limitar a ocupar la cúspide institucional de la República Islàmica, va aconseguir convertir-la en l'eix vertebrador de tot l'Estat.

Amb la seva mort en els bombardejos nord-americans i israelians d'aquest dissabte, no desapareix només un dirigent. Queda oberta la gran incògnita sobre la supervivència del règim que ell mateix va modelar.

Fill d'un clergue àzeri pobre de Mashad, Khamenei va créixer dins la xarxa d'assistència religiosa que sostenia les famílies més humils. Aquella estructura --alhora espiritual i social-- va ser la seva primera escola de poder.

Allà va entrar en contacte amb els corrents que volien derrocar la monarquia corrupta dels Pahlavi. Va ser perseguit, empresonat i gairebé assassinat. D'un atemptat en va sortir amb el braç dret paralitzat, una cicatriu física que es convertiria en part de la seva iconografia revolucionària.

Fidel deixeble de l'aiatol·là Khomeini, ningú no el veia com a successor natural quan el fundador de la República Islàmica va morir el 1989. Ni tan sols tenia el rang religiós requerit per la Constitució. El seu ascens va ser, en part, una decisió política de compromís. Però aquella aparent feblesa inicial es va convertir en la seva gran força.

Durant 36 anys, Khamenei va teixir una arquitectura de........

© TV3 i Catalunya Ràdio