La despesa militar està experimentant un ressorgiment planetari. Les fàbriques de munició i els laboratoris d'armament treballen a tota pastilla des de la quarta invasió d'Ucraïna per part de Rússia. I molt especialment, des de la pèrdua de confiança en els Estats Units.

Donald Trump ha aconseguit el que semblava impossible: que els seus principals aliats comencin a preparar-se no només per defensar-se dels seus enemics… sinó també per sobreviure sense Washington. I els seus aliats al golf Pèrsic, les monarquies del Golf, ja no el veuen com a garant de la seguretat, sinó com a font de problemes.

Les xifres són eloqüents. La despesa militar mundial ja supera els 2,7 bilions de dòlars, amb el creixement més accelerat des de la guerra freda. Més de cent països han augmentat els seus pressupostos en defensa.

Europa, que durant dècades havia delegat la seva seguretat als Estats Units, viu ara un procés de rearmament accelerat, amb objectius que ja no són el 2% del PIB, sinó el 3,5% o fins i tot el 5%.

El Japó trenca un tabú de postguerra

En un món que es rearma, fins i tot els països que havien fet del pacifisme una identitat… estan canviant de pell. El govern del Japó ha fet un pas que fins fa poc semblava impensable: autoritzar l'exportació d'armament letal per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial.

És un gir històric que trenca amb dècades de doctrina pacifista i amb l'esperit de la seva Constitució. El govern justifica el canvi per un "entorn de seguretat cada cop més rigorós".

Però el missatge és més profund: el Japó deixa de ser només una potència econòmica amb capacitat defensiva… per aspirar a ser també un actor militar global.

Palantir: l'ull que tot ho veu

Però aquest nou cicle no és només quantitatiu. És també qualitatiu. La guerra està canviant de naturalesa. Les armes ja no són només tancs o avions: són dades, algoritmes i intel·ligència artificial.

Empreses tecnològiques com Palantir o Anduril s'han convertit en actors centrals del nou ecosistema militar. La guerra es decideix cada cop més en centres de dades, amb sistemes capaços d'identificar objectius i accelerar decisions en qüestió de segons.

Aquesta transformació té conseqüències profundes. D'una banda, crea una distància psicològica amb la violència: matar pot esdevenir un acte mediat per pantalles, desconnectat de la realitat física. De l'altra, dilueix les fronteres entre seguretat i control social, amb tecnologies de vigilància que salten del camp de batalla a la vida quotidiana.

El model militar també muta. Diversos països tornen a plantejar el servei militar obligatori o fórmules híbrides per garantir efectius. La idea d'exèrcits exclusivament professionals comença a ser qüestionada davant escenaris de conflicte prolongat.

Tot plegat dibuixa un món que entra en una nova cursa armamentista. Una dinàmica que no només respon a amenaces reals, sinó també a percepcions de vulnerabilitat i a la competència entre grans potències. El risc és evident: cada increment alimenta el següent. I en aquest cercle, la seguretat es converteix en una sensació cada cop més cara… i cada cop més fràgil.

Els 15 pressupostos militars més alts del món

Estats Units, l'hegemonia sota pressió - Pressupost: 921.000 milions €. Primera potència militar mundial, amb capacitat de projecció mundial. L'amenaça de trencar i sortir de l'OTAN posa en perill la seva hegemonia i l'obliga a incrementar el pressupost militar. Trump ja ha demanat 1,5 bilions per l'any que ve i preveu doblar-ho el 2028. Manté la superioritat tecnològica i nuclear, però afronta el repte de múltiples fronts simultanis i una creixent competència amb la Xina. La guerra de l'Iran i la tensió global tensionen el seu model. La seva poderosa armada s'ha revelat inútil. Aposta per Palantir, plena d'incerteses. Composició: força global amb presència en tots els dominis (terra, mar, aire, espai i ciberespai). Suport de Palantir. Capacitats: Superioritat nuclear, portaavions, drons avançats, guerra electrònica i comandament global integrat.

Estats Units, l'hegemonia sota pressió - Pressupost: 921.000 milions €. Primera........

© TV3 i Catalunya Ràdio