L'estat alemany fa dècades que ratifica el tracte diferencial que es dona als interessos de l'estat d'Israel.

Ho va explicitar el 2008 Angela Merkel en un discurs a la Knesset, el Parlament israelià, a Jerusalem. El socialista Olaf Scholz, en el seu dia, i ara també el nou canceller Friedrich Merz, s'han sumat a aquest compromís.

Consisteix en la promesa que Israel i el seu dret a existir formen part de les línies vermelles de l'acció política de l'estat alemany.

Un posicionament polític i no legal

Tot sorgeix del concepte alemany conegut com la "Staatsräson", o la raó d'estat. És un terme polític, i per tant no pas legal, encunyat pel filòsof polític Nicolau Maquiavel.

Defineix l'argument que fan servir els estats per justificar qualsevol acció que duen a terme fora del marc jurídic amb l'objectiu de garantir la seva pròpia supervivència.

En el cas alemany és un ús discutit, atès que a Alemanya ningú ha posat sobre la taula la possibilitat d'enviar tropes a Israel si la supervivència de l'estat hebreu estigués en risc.

La repressió de la lluita propalestina

Aquest compromís té conseqüències molt directes sobre les persones que a Alemanya s'impliquen en la solidaritat amb Palestina i en contra de la política de fets consumats de l'estat d'Israel.

Són associacions i moviments ciutadans, sovint vinculats a l'esquerra o l'extrema esquerra, als quals el Ministeri de l'Interior alemany i el seu servei d'informació, el "Verfassungsschutz", no els treu l'ull de sobre.

El nom d'aquesta oficina, que depèn del Ministeri de l'Interior, pot induir a confusions. "Verfassung" vol dir Constitució, i "Schutz" vol dir protecció. No és, però, cap organisme judicial que defensi la Constitució alemanya.

Sí que és un dels braços del poder executiu per recopilar informació i vigilar qualsevol persona o entitat que el ministeri consideri que pot comportar un perill.

Fa anys que aquesta oficina monitora les formacions, tant d'extrema dreta com d'extrema esquerra. Un cop l'any es fa públic un informe que té conseqüències molt reals per a aquells que han estat citats com a extremistes. Se suspenen subvencions o fins i tot es bloquegen comptes bancaris.

El cas de l'ONG Veus Jueves per la Pau

L'ONG Veus Jueves per una Pau Justa al Pròxim Orient (VJP) es va fundar a Alemanya l'any 2003 per un important col·lectiu de ciutadans jueus establerts a Alemanya. Estaven en desacord........

© TV3 i Catalunya Ràdio