Cada detall de la cimera entre la Xina i els Estats Units s'ha calculat amb una coreografia mil·limètrica, amb prou solemnitat i pompa com per emmascarar un resultat que, comptat i debatut, no suposa cap canvi substancial en les relacions entre les dues súper potències.

Però la meticulosa posada en escena dels xinesos, que han dedicat els dos dies de la visita d'Estat a tractar el president nord-americà i la seva comitiva a cos de rei, no és només una mostra d'hospitalitat i predisposició. És també un missatge de força procedent d'una potència en creixement imparable cap a un rival en progressiu declivi. Aquestes són les claus de la cimera.

El parany de Tucídides, segons Xi

El que probablement més es recordarà de la cimera de dos dies a Pequín és l'advertiment que el president xinès ha llançat al seu homòleg nord-americà sobre el futur de Taiwan.

Entre floretes i afalacs, Xi Jinping ha estat molt clar sobre la seva política cap als Estats Units.

Per il·lustrar el moment que travessa el món, el líder xinès va citar l'anomenada "trampa de Tucídides", un concepte emprat pel politòleg nord-americà Graham Allison, que va estudiar les tensions estructurals que sorgeixen al llarg de la història quan una potència emergent (en aquest cas la Xina) amenaça de desbancar l'hegemonia de la potència dominant (els EUA). Dotze dels 16 casos estudiats per Allison van acabar amb una guerra entre els dos països rivals.

Però Xi Jinping creu que la guerra entre els Estats Units i la Xina no és inevitable, i proposa a la primera potència del món una relació de benifici mutu i de coexistència pacífica.

Ara bé, perquè això sigui possible, el president........

© TV3 i Catalunya Ràdio