La pujada de preus que ve: les lliçons de l'última espiral d'inflació |
Pujaran els preus per la guerra a l'Iran, l'encariment del petroli i de les matèries primeres? En aquest cas, no cal acudir a la bola de vidre ni anar a cegues amb un full en blanc, perquè en realitat els precedents són prou recents i el món ja sap què passa quan un xoc global sacseja l'economia.
El pic d'inflació entre finals del 2021 i el 2023, amb la sortida de la pandèmia combinada amb la invasió d'Ucraïna, permet mirar pel retrovisor i dona pistes per donar una resposta.
Ras i curt, sí, els preus pujaran. Ara bé, en proporció, la febre hauria de ser menor que llavors, perquè els números no són tan alarmants. De moment. Petroli, gas i electricitat no s'han enfilat ni molt menys com llavors, ni tampoc el preu dels cereals s'ha doblat, com sí que va passar amb l'atac rus del 2022.
Aquest març, l'IPC ha estat del 3,3%. El març del 2022, el primer amb la guerra a Ucraïna en marxa, va arribar al 10%, després de mesos a l'alça per l'increment del preu de l'energia, previ fins i tot a la invasió.
Les grans empreses protegeixen els marges
L'episodi d'inflació del 2021-2023 és un dels fenòmens econòmics recents més estudiats. Sobretot, perquè ajuda a endinsar-se en els patrons de conducta de les empreses i aclarir fins quin punt van aprofitar per engreixar beneficis a costa d'apujar preus.
Un dels efectes, ja conegut, va ser la pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors, sobretot els de rendes més baixes, que dediquen una part més important dels seus ingressos a cobrir les necessitats bàsiques. El que, en aquell moment, es va anomenar "la crisi del cost de la vida".
I el que diu l'extensa recerca acadèmica és que, en conjunt, les grans corporacions van prioritzar "protegir" els seus marges, tal com s'esperaria segurament d'una empresa que ha de donar explicacions als accionistes.
Sobretot les més potents, les que tenien poder de mercat i fixar preus sense risc de perdre clients. Pimes i autònoms, en canvi, ho tenen més difícil. "Protegir" els marges significa passar íntegrament la pujada de costos als consumidors.
La "inflació de la cobdícia"
És el que en aquell moment es va conèixer com la "greedflation", la inflació de la cobdícia. Perquè mantenir els marges en un context de preus més alts vol dir, a la pràctica, que els beneficis també van cap amunt encara que les vendes siguin les mateixes, per una simple qüestió de volum.
"No és que es tornessin més avaricioses", apunta l'IPPR britànic, "sinó que van ser-ho tant com abans". "Si els costos s'haguessin compartit entre empreses i........