El bruixot dels Camps |
Creat: 26.03.2026 | 05:37
Actualitzat: 26.03.2026 | 05:37
La Paeria presentava recentment un projecte per recuperar el xalet dels Camps Elisis, quan tot just enguany fa un segle de la seva construcció. Aquell espai emblemàtic porta tancat des de 2016, després d’una efímera revifada posterior a la prometedora reobertura amb el nom de River Cafe, sens dubte més cosmopolita que Cafè del Riu, al cap de dècades d’abandó i presència fantasmagòrica. La idea que es planteja el consistori és rehabilitar-lo perquè aculli activitats culturals i de lleure. Resumint: copes i llibres, que d’entrada sona engrescador, un còctel ben suggestiu, sobretot si hi afegeixen música, de fons o encara millor actuacions en directe, una mica en la línia, per bé que molt més monumental i envoltat de jardins romàntics que aquell Pub Literari que encara funciona de forma miraculosa a Mollerussa, des de l’època daurada del Musicland, l’antiga discoteca veïna, on m’agradava bastant d’acudir perquè hi havia uns quants volums arrenglerats en prestatges a les parets, que podies fullejar mentre glopejaves una Voll-Damm i aixecaves de tant en tant la vista per fer una bona reüllada a les noies del local, de manera que t’hi podies arribar a convèncer (conec autoenganys pitjors) de no estar perdent miserablement la nit de dissabte o la tarda de diumenge. Total per no res, però tot això ja fa temps que és aigua, o en aquest cas cervesa, passada. Notable mostra d’arquitectura noucentista, el referit xalet al mig del parc municipal, i fluvial, ran de Segre, que a La ciutat de l’oblit descrivia com un “elegant palauet de formes imaginatives i gràcils columnates de ressonàncies atenenques”. En aquell patracol (dos quilos justos, pesaria a la balança de Sergi Pàmies al programa Col·lapse) reportava també que mai no va gaudir de l’èxit de públic previsible, malgrat estar aleshores el recinte molt concorregut, un negoci ja des d’un bon principi ruïnós, com si als clients potencials els aturés l’ampul·lositat de l’edifici, misteri que Álvarez Pallàs tractava de desentranyar en un article a Vida lleidatana el maig de 1927: “És l’etern interrogant; per tot arreu té entrada gran i espaiosa, però... la gent en té por, i passa mirant les seves arcades, les columnes valentes, la terrassa elegant... però no hi entra”. L’autor concloïa denominant-lo “el bruixot dels Camps”. Tant de bo ara es desfaci finalment el maleït encanteri.