Creat: 27.03.2026 | 05:37

Actualitzat: 27.03.2026 | 05:37

M’agrada admirar, tot passant pel seu jardí, l’art que un veí cultiva amb saviesa i paciència infinita. Els seus bonsais són teràpia i admiració de propis i estranys. Els espanyols, en canvi, apliquen a Catalunya l’art malèvol dels tòpics. Desproveïts de saviesa, que el verdader interès els hauria de procurar, practiquen la tàctica i l’estratègia suïcida de mantenir la locomotora catalana en els recursos mínims, perquè no s’escapi a anys llum de l’estultícia, que la seva festa major permanent els procura. Esporguen rames que els donarien ombra, dosifiquen al mínim l’aigua que els proporcionaria riquesa, prenen la llum que els il·luminaria camins de futur i garrepes, minimitzen l’adob necessari que assegura un fruit multiplicador. Fins i tot, retallen les arrels que sostenen la nostra llengua i cultura ancestral. Amb ofensa i menyspreu no dissimulen la seva superioritat numèrica i militar, imposant segle, darrere segle, la seva dictadura de la incompetència. No en tenen prou, munyen Catalunya com una vaca a la qual deixen amb el mínim vital de supervivència. De tant en tant, ens recorden, amb bufetada inclosa, qui mana, acusant els pocs que al Congrés els planten cara de tots els improperis propis del nacionalisme espanyol. Es pot acusar de moltes coses la Minoria Catalana al Congrés. Però francament, de racista, ultradretana, al servei del capital i els interessos estrangers, són acusacions pròpies d’aquells que practiquen la supervivència de la confrontació. Ho fan uns i altres, perquè anys de publicitat anticatalanista els justifiquen la imatge monstruosa que el mirall de la realitat els retorna. Ni un dels molts pactes promesos, firmats i compromesos, s’està complint. Sense hisenda pròpia, ni finançament singular, ni traspassos de les infraestructures que asseguren viabilitat, ni l’IRPF... i ni tan sols el compliment de les lleis que rectificarien l’anomalia que els exiliats i represaliats poguessin ocupar l’escó que milions de catalans els vàrem atorgar. A canvi dels incompliments, patim el Govern dels Barruts, que substitueixen les solucions en la gestió per la despesa milionària en propaganda i manteniment d’una xarxa d’estómacs parasitaris, que ens condemna al caos que patim i que, desgraciadament, s’agreujarà.

© Segre