Creat: 05.11.2024 | 05:30
Actualitzat: 05.11.2024 | 05:30
Cada vegada és més difícil escriure sobre la tragèdia de València. Com impossible és veure un telenotícies sense alguna llàgrima, especialment davant del testimoni d’una pèrdua –un pare, un nen, o els avis–, o la inacabable columna de voluntaris solidaris que van peregrinar quilòmetres amb aliments, bolquers, pales i escombres. “Quan entraves en una casa per ajudar, es posaven a plorar d’emoció”, expliquen alguns. O com deia l’alcalde d’Algemesí diumenge a la tarda, “el poble espanyol és extraordinàriament solidari; rebem ajuda des de Bilbao fins a Sanlúcar de Barrameda”. Els dies passen i dimarts es complirà ja una setmana del desastre; passen les hores i cada dia es redimensionen, sempre creixent, els límits del desastre. I falta el nombre final de víctimes sobre el qual no s’ha d’especular, malgrat que es tem el........