El nen que sempre arriba tard |
Creat: 08.04.2026 | 08:30
Actualitzat: 09.04.2026 | 09:32
El veig des del vidre de la porta de l’aula. Ni tan sols això li acaba de sortir com vol: ell bé que vol amagar-se al passadís mentre prem amb força la carpeta contra el pit, però el cabell negre, brillant i embullat el delata.
Surto al passadís, com qui no vol la cosa i dic a la canalla: seguiu treballant. Li deixo anar un bon dia, que vol ser afectuós, i ell segueix allí, capcot, amb la carpeta contra el pit.
Fa que sí amb el cap.
S’hi nega amb energia.
Miro dins l’aula, n’hi ha dos que s’han aixecat. Entro i els dic que seguin. Quan torna la calma, surto de........