Creat: 05.04.2026 | 05:39

Actualitzat: 05.04.2026 | 05:39

Una cosa que pot semblar un detall nimi dins del cine espanyol actual es revela com a molt rellevant, i és el fet que a Lapönia els actors vocalitzen bé, se’ls entén perfectament i això no és poc, perquè el murmuri o la manca de dicció és un mal que s’està convertint en endèmic.

David Serrano, bon guionista i amb treballs com El otro lado de la cama d’Emilio Martínez Lázaro o en la direcció amb Días de fútbol, adapta l’obra teatral de Cristina Clemente i Marc Angelet sense desposseir-la del seu origen. Lapönia guarda en els diàlegs la seua raó de ser, es mou en situacions explicatives i de digressió persistents entre quatre éssers que desenvolupen i esfondren arquetips, passant de la conversa pausada a l’enfrontament verbal entorn de la naturalesa de cadascun dels personatges, el seu mode de vida, la seua conducta, les cuirasses defensives i les respostes ofensives depenent del caire que vagin prenent les converses que mantenen entre ells.

Lapönia, rodada en un sol escenari, una casa a Romanievi, a la Lapònia finlandesa, propietat de la Nuria i el seu espòs nòrdic l’Olavi, rep la visita nadalenca de la germana d’aquesta, la Mónica, i el seu marit Ramón, malgrat que ja en l’inici d’aquesta història de bufetades dialèctiques hi ha hagut un fet problemàtic amb el fill dels nouvinguts quan la seua cosina finlandesa li diu amb mal fa que el Pare Noel no existeix, trencant la il·lusió d’un viatge familiar, una cosa que al cap i a la fi fa saltar l’espurna del conflicte. El sopar és un desastre, cares agres i amb un Olavi fent comentaris inadequats sobre la manera assenyada de ser dels finlandesos davant els defectes dels espanyols, detalls que convidaran que cunyats i germanes s’embranquin en una discussió permanent que anirà més enllà d’un simple desacord.

La pel·lícula té com a centre neuràlgic la veritat davant la mentida, com, per exemple, dir als nens que Pare Noel o els Reis d’Orient existeixen per alimentar-los la il·lusió i la fantasia, o al contrari, manifestar-los que tot és un muntatge per no crear traumes a posteriori. I aquesta manera de veure les coses tan diferenciades obrirà una àmplia bretxa sobre altres qüestions familiars o de parella, posant de manifest coses que mai no es diuen, que es guarden al calaix anímic per no crear guspires, veritats que molesten o mentides pietoses perquè els drames siguin més lleus.

Lapönia intenta obrir-se a la sinceritat, a calmar tempestes i a atansar sentiments amb aire de comèdia afilada i amb un bon repartiment a l’altura del que s’exigeix, i deixa bones sensacions.

© Segre