Creat: 27.02.2026 | 05:37

Actualitzat: 27.02.2026 | 05:37

En un principi Manas (Germanes) havia de ser un documental ja que el treball de Marianna Brennand ha estat el de documentalista amb dos produccions fins a la data dins d’aquest camp, però la temàtica d’una història tan dolorosa com aquesta per realista li impedia per ètica humiliar les víctimes davant de la càmera a l’hora d’entrevistar-les, nenes i adolescents atrapades en un submon cruel i ultratjant.

Per això, la cineasta premiada a Venècia i Huelva per aquesta pel·lícula va decidir traçar una història de ficció arrelada en una realitat que porta desenvolupant-se des de fa dècades en apartades zones selvàtiques de l’Amazones, concretament a l’illa de Marajó, a l’estat de Pará, on un sistema patriarcal ferotge converteix en normalitat l’abús sexual d’una manera constant. Tot plegat, davant de la mirada absent dels habitants de la zona o dels que pateixen el mateix problema dins de les seues pròpies cases, una situació sumada a la inoperant tasca de les autoritats quan intenten solucionar problemes que, tanmateix, torna les víctimes al mateix infern que habitaven abans, com una maledicció que gira entorn de somnis infantils trencats i que retalla qualsevol tipus de desobediència.

Manas, amb tota la sensibilitat possible, no mostra pas explícitament els actes que denuncia.

Tot s’intueix en la mirada de la Danielle, una jove de 13 anys, en la seua sensació d’indefensió del dia a dia en aquestes cases miserables on regna un temor que es respira, on fins i tot la mare que també suporta els seus traumes no té voluntat per evitar els abusos. La Danielle desitja fugir d’aquell lloc com va fer en el seu dia la seua germana gran, i sent una forta inclinació per protegir la germana petita d’aquest pare, aquest depredador que fa de la por la seua arma més convenient.

Marianna Brennand, mostrant moments de sensibilitat a la figura de la protagonista, d’aquesta innocència que es nega a ser destruïda per una realitat terrible, no eludeix el caràcter de denúncia d’uns fets que es venen succeint on els sorolls s’apaguen entre la frondosa naturalesa, fins i tot mostrant aquestes barcasses que són com prostíbuls per a menors de què s’aprofiten marins que no compliran les seues falses promeses.

Hi ha un missatge explícit i rotund a la pel·lícula sobre algú que no es conforma amb ser una més en aquest maliciós costum, que hi ha dins del seu ésser una rebel·lia latent dins d’un drama poderós que destil·la veritat, una veritat que existeix i ens colpeja de cara, perquè hi ha massa llocs al món on coexisteixen ferides morals i una opressió que no cessa sobre molts éssers indefensos.

© Segre