Creat: 27.04.2026 | 05:36

Actualitzat: 27.04.2026 | 05:36

Maksim Óssipov (Moscou, 1963) és escriptor i metge, com Txékhov. Als anys 90 va treballar als EUA i en l’actualitat viu entre Moscou i Tarusa. És autor d’obres com Sobre el pare Ilià (2007), No ens podem queixar (2009), El crit de l’ocell domèstic (2016) i, per damunt de tot, Pedra, paper, estisores, també del 2016. El gran interès de la literatura d’Óssipov, a més de l’agilitat i la ironia de la seva prosa, és que ens ofereix un viu retrat de la societat russa postsoviètica, la d’avui en dia, amb les seves nostàlgies, les seves fílies i les seves frustracions.

–«¿No era allà, amagat entre aquests arbres, que eixordaves el veïnat amb el rugit de la trompeta? Et pensaves que els solos del “Poema de l’èxtasi” o “El capvespre dels déus” et sortien bé. “No vas a tempo, però per sort tampoc no encertes les notes.” El teu amic pianista, el que ara viu a Amsterdam, et va convèncer que deixessis la trompeta i et passessis a la flauta, un instrument delicat,........

© Segre