Del tauler a la cistella |
Creat: 06.04.2026 | 05:35
Actualitzat: 06.04.2026 | 05:35
E n escacs podem jugar amb blanques o negres. Prendre la iniciativa o resistir. En el bàsquet passa el mateix: es pot sortir a defensar, a especular... o a guanyar. Pel que fa a les peces, en els escacs en movem 16, en un partit 12, i en tots dos casos, com en qualsevol joc d’estratègia, l’èxit o el fracàs no depèn només del talent, sinó de com s’utilitzen.
En escacs cada moviment compta. Les peces clau s’han de protegir, però també fer-les servir. Guardar-les en excés és tan perillós com perdre-les. Rares vegades un peó guanya una partida per si sol; qui sol decidir és la reina. Això no significa que els peons no siguin importants: al contrari, són ells els que obren el tauler, generen espais i permeten que les peces majors entrin en joc. Torres, cavalls i alfils donen dinamisme, creen amenaces i sostenen el pla. Però per a la majoria de jugadors hi ha una veritat inqüestionable: sense reina, el sofriment és constant. I aquí és on l’Hiopos Lleida pot estar cometent el seu pitjor error. És infravalorant la seua millor peça. La nostra reina no pot ser secundària. Ha d’estar a la pista, marcar el ritme i obligar el rival a reajustar cada defensa. Pot descansar, servir per enganyar, però no desaparèixer. A Granada va aparèixer tard, massa, i això va condemnar un final no desitjat en un partit clau. El rival, en canvi, va jugar amb valentia i el seu jugador-reina va decidir.
A hores d’ara, creure que una partida està encarrilada amb 9 victòries és una il·lusió perillosa. Escacs i bàsquet castiguen la complaença. No utilitzar la teua millor peça no és conservador; és arriscat. Ahir el tauler va canviar i les peces clau van respondre. Sembla que en els moments més crítics, a punt de l’escac i mat, l’equip sobreviu... i potser aquí és on hi ha la clau.