Creat: 02.04.2026 | 05:38

Actualitzat: 02.04.2026 | 05:38

Fa olor de sant Jordi, el despertar de la primavera. Un altre any, i tan ràpid. Tant, que Joan Fuster deia que ve un moment que el temps esdevé apassionadament decisiu en el ritme petit, subtil, tendre, dels dies. “Arriba un moment en què el temps comença a no tenir importància en el còmput solemne dels anys”. I deu ser llavors quan un es deu estimar més pensar que hi ha, per davant, un demà. I en aquest nostre cada dia i en aquest nostre demà hi volem llibres en tots els seus llenguatges, en tots els gèneres i de qualitat: en continent i en contingut. Llibres que ens plaguin per a una lectura per formació, informació o per oci. I és en aquest darrer tipus de lectura on encabim les obres escrites amb propòsits exclusivament literaris amb delit d’investigació estètica. Parlem de ficció, però no només. Vida i miratges de Pere Rovira és el darrer títol dels seus dietaris, i no és literatura de ficció, és del pas del temps de què tracta, emmarcat en el dia a dia del 2022, l’any dels seus setanta cinc, i hi reporta, amb una prosa altament literària, els fets, grans i no tant, que fan la vida: la seva i la dels seus. El Jo literari de Pere Rovira és tan sòlid que és ben cert que dir que un llibre és bo, més enllà del tema de què tracta, ens ho fa dir la perícia de l’escriptor en tractar-lo, i el seu talent, que en aquestes pàgines aconsegueix de fer-nos gaudir de l’absolut de l’instant. Perquè si bé és cert que el pas del temps és el tema que marca el ritme d’aquests dies de dietari, no és menys cert que la fragilitat del Jo senyoreja amb una elegància literària que pren força per no caure mai, ni abans ni ara, en l’exhibicionisme emocional i en el sentimentalisme, d’aquí la bellesa de la prosa de Pere Rovira, un Jo l’encert i la gràcia del qual és saber posar distància a la seva intimitat i a la dels seus. Un recurs no gens fàcil que aconsegueix que cada llibre nou et porti a rellegir els que l’han precedit, com és aquest el cas, en el gènere de la memòria. Però passa semblantment amb els llibres en vers. Uns i altres, sempre, amb uns títols tan ben trobats que m’agrada de dir que ell és també l’home dels títols. I tot plegat obliga el lector a no desentendre’s dels bons llibres i dels bons escriptors. Que és de què es tracta, per sant Jordi i tot l’any!

© Segre