Creat: 05.06.2024 | 05:30
Actualitzat: 05.06.2024 | 05:30
A l’article anterior, titulat ‘No s’hi val a badar’, expressava el meu neguit pel probable resultat de les eleccions al Parlament Europeu, en el sentit que surtin reforçades les candidatures de les dretes extremes, i com de contrari seria això per a l’esperit, els textos i els objectius de la construcció europea.
Però, lligat amb aquest, hi ha un altre tema que em preocupa, i és aquest constant dilema hamletià de bona part de la societat catalana, sobretot present en el camp sobiranista, sobre si cal anar o no a votar.Els partidaris de l’abstenció, si més no els actius en xarxes socials i mitjans de comunicació digitals, insisteixen en el fet que els compromisos no són respectats, que el grau d’incidència sobre les decisions reals és molt baix, que se senten estafats, que troben que tots són iguals un cop arribats al poder (o a prop), que les pràctiques reals són indistingibles les unes de les altres, que ningú es preocupa dels problemes quotidians d’unes classes mitjanes que han perdut estatus o d’unes classes populars que se senten abandonades,........