Creat: 29.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 29.04.2026 | 05:37

De Felip Solé Sabarís em va impressionar a primer cop d’ull la seva massa corpòria ferma i rotunda, la seva mirada penetrant, la seva seriositat ponentina, i alhora un accent barceloní que no deixava cap dubte sobre on s’havia fet gran. Felip Solé Sabarís va néixer a Lleida el 1915, fill del geògraf Felip Solé i Olivé, i germà del també geògraf Lluís Solé Sabarís.

Ell, però, va decidir trencar la línia geogràfica, i va estudiar Medicina.

El seu pare fou pedagog i polític. Destinat a Lleida fou catedràtic de pedagogia de l’únic Institut existent aleshores a la capital del Segrià. Fou director de l’Escola Normal de Magisteri diversos cops, però es va assenyalar molt quan el gener del 1934 en fou nomenat director en substitució de la progressista Josefa Úriz. Fins al punt que els estudiants van fer una vaga de quaranta-vuit hores, promoguda, entre d’altres, per Dolors Piera i Josefa Raimundi.

No en va cal recordar que Felip Solé i Olivé era militant de la Lliga Regionalista, i en fou el seu president a la demarcació de Lleida dues vegades. Cívicament, va col·laborar en la modernització cultural de la Lleida dels anys 20,........

© Segre