La vida és un Carnaval (o dos) |
He manllevat el títol d’una cançó de la gran Celia Cruz per titular aquesta peça. La cantant cubana exiliada als Estats Units (quan els migrants com ella hi eren benvinguts) no pensava en Berga. Els fets carnavalescos succeïts la setmana passada van generar l’interès d’un dels articles del meu admirat Marc Marcè des de Manresa. Sempre encertat, l’anterior director del diari va ser de seguida acusat de visió centralista manresana. Un clàssic, només en una direcció, tot sigui dit.
La consellera Parlon i tots els que l’acompanyen van enviar tota mena d’alertes als mòbils per la previsió de vents forts quasi huracanats. Recomanaven —o ordenaven— evitar activitats al carrer. Tals prevencions van........