Vivim en una època de terratrèmols polítics on l’extrema dreta avança no només a les enquestes, sinó també en l’egoisme i deshumanització d’una part de la societat. Davant d’això, massa veus de representació democràtica cauen en una temptació perillosa: considerar aquests actors com a interlocutors legítims o reduir el seu èxit a una simple «politització de les emocions». Totes dues postures són miops i, en el pitjor dels casos, còmplices. L’extrema dreta no pot ser considerada un actor legítim per al diàleg polític perquè vulnera els drets humans. Com ens recordava Karl Popper amb la seva paradoxa de la tolerància, cal ser radicalment........

© Regió7