Totes les masses piquen o, dit d’una altra manera, tots els extrems són dolents. Aquesta frase feta em ve al cap arran del debat sobre l’educació a Catalunya que han desfermat els mals resultats del famós Informe PISA, el programa d’avaluació internacional que mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtiques, ciència i lectura. Això ha generat un daltabaix que va propiciar una cimera entre Govern i partits al Palau de la Generalitat, que ha donat lloc a la creació d’una comissió de 15 experts que ha d’impulsar canvis al sistema educatiu.

En un dels extrems hi trobem l’escola més tradicional: la dels llibres, les taules de multiplicar de memòria i els exàmens, que segurament no ha evolucionat prou al ritme que ho ha fet la societat i que és evident que necessita una revisió, que no vol dir la seva desaparició. A l’altra, hi ha la renovació pedagògica que posa l’alumne al centre dels aprenentatges, amb noves metodologies basades més en l’experimentació i les competències que no pas en la memorització de continguts. Més defensora de la segona que de la primera, no crec que una bona solució sigui començar de cap i de nou, desfer tot el que s’ha fet fins ara i començar de zero. Si el sistema educatiu no està obtenint bons resultats, sense haver de triar entre blanc o negre, potser es podria agafar el millor de cada sistema (tots tenen coses bones) i trobar un terme mitjà per fer una escola de qualitat.

El sistema educatiu arrossega mancances des de fa anys, com la falta de recursos i els canvis legislatius i socials. No es poden deixar temes tan importants com l’educació a la mercè del govern de torn i canviar les polítiques i les lleis cada dos per tres amb el desgast del sistema que això comporta en detriment de l’objectiu final: l’educació dels infants i joves d’aquest país. Està bé que, almenys, ens hàgim posat a analitzar-ho.

Els experts de la comissió creada, que formen o han format part de la comunitat educativa i, per tant, saben el pa que s’hi dona, hauran d’enllestir un informe a finals de febrer amb un pla de treball amb propostes de millora del sistema educatiu, algunes immediates per al curs que ve i d’altres a mitjà i llarg termini. Esperem que els resultats, que hauran d’avalar els grups parlamentaris, no es perdin en debats polítics estèrils i hi hagi un front comú perquè ja no es pot perdre més temps en definir un sistema educatiu de qualitat, efectiu i avançat. Segur que no serà gens fàcil, però és urgent posar-hi mà perquè ens hi va el futur dels nostres fills i filles.