IA i diagnosticar |
Alerta! En altres badants he comentat la, més que probable, confusió entre els termes de salut mental i la psiquiatria; sent aquesta última la que atent a les condicions (disfuncions, trastorns, malalties) referides a la conducta i la psique humana. Tampoc s’ha d’oblidar les dimensions de prevenció i de rehabilitació en l’atenció a les persones. No tota conducta que sigui estranya, no esperada o que afecti a l’humor són malalties; per tal d’aclarir-nos des de fa anys la medicina intenta posar un nom que agrupi diversos símptomes i, llavors, considerem si la persona té una disfunció o no, i així, ens ajudi a atendre la persona i la situació.
De fet, i sense saber-ho, hem aplicat sempre i, ves per on, sense saber-ho un algoritme! Ara que la intel·ligència artificial utilitza algoritmes, seria bo conèixer de què parlem; un algoritme és un conjunt finit i ordenat de passos, regles o instruccions ben definides que permeten resoldre un problema, realitzar una tasca o prendre una decisió. Utilitza dades i les agrupa per tal de definir un resultat final.
L’alerta inicial va per dos camins no incompatibles entre ells. En psiquiatria des de l’any 1980 es va fer servir per classificar el Manual Diagnòstic i Estadístic, el DSM-III (les sigles en anglès), una classificació que agrupa dades i símptomes clínics de la persona i que s’ha fet servir arreu del món, aquesta classificació ha anat evolucionant fins a arribar al DSM V. Perdó, ara ja no es fan servir els números romans, sinó els aràbics, és el DSM-5. La modernitat al poder! Aquest darrer, és un desori des del punt de vista clínic; s’ha passat d’una classificació que feia un abordatge integral, valorava 5 eixos de la persona a una simplificació de dimensions, amb una pobresa clínica lamentable. Però, ai las! Els DSM són produïts per l’Associació Americana de Psiquiatria, i com babaus poc clínics el critiquen. Passa com el concepte de fàrmacs antidepressius que no ho són, però com ho diu l’Associació Europea, vinga a crear confusió!
L’altre alerta és per si algú consulta símptomes a la IA, i aquesta, ben moderna, segueix el model DSM-5 , el risc de sobre diagnòstic és ben elevat. Els conceptes i les definicions són força més laxes i amb facilitat s’aconsegueix passar de no tenir un diagnòstic psiquiàtric a tenir-lo. La IA, pot ser ràpida i útil, però no sempre es pot basar en evidències i sentit clínic només a l’abast del contacte personal. No cal anar a una consulta mèdica amb un diagnòstic fet per la IA. Ves a saber a on consulta!, aquí el nom, no fa la cosa.