Obligar-nos a canviar |
A final dels anys 90, el barri on vivia estava immers en un canvi total. La Manresa vilatana donava la benvinguda als blocs de pisos amb piscina i a les avingudes generoses. La via del tren desapareixia i les cases encantades on vivien àvies amb gats congelats a la nevera, també. A l’estiu les obres s’aturaven i amb el meu grup d’amics exploràvem el que, aleshores, eren els últims vestigis del barri.
Paral·lelament a tot això, aquell estiu va entrar una nova norma a casa. “Has de llegir una hora si vols anar-te’n........