Refugis nocturns per a mares |
Els exasperants despertars nocturns dels nadons són universals el primer any de vida. Diversos estudis en psicologia del desenvolupament, com el de Melissa M. Burnham et al. (2002), han analitzat els patrons de son-vigília i l’autoregulació en el primer any de vida. Aproximadament, durant aquest període, una quarta part de les criatures requereix atenció nocturna recurrent que impedeix el descans reparador dels cuidadors.
En la majoria de les famílies biparentals, diversos estudis indiquen que entre un 60% i 80% dels casos, la mare assumeix la major part de les cures nocturnes. Una xifra molt excessiva per a una responsabilitat que hauria de ser........