Amistats endiumenjades |
Fa anys que tinc una manera de qualificar les meves amistats per la relació que tenen amb el sofà de casa meva i la que jo tinc amb el seu. Si quan vaig a casa d’una d’elles sé el punt exacte de comoditat i confort del seu sofà, sé que és una amistat íntima, de fons.
O bé, també, si alguna em telefona i, quasi sense ni saludar-me, em demana alguna cosa perquè ja sap que li faré.
Aquestes són les amistats bones. Les que tenen alts i baixos, però allarguen camí i fan costa amunt. Són les que regalen confiança per viure. Són les que no et desvetllen quan te’n vas a dormir i, alhora, t’ajuden a agafar el son. Aquelles que et coneixen tot........