Política de vidres trencats |
El debat polític a Manresa ha entrat en una deriva preocupant. No per la pluralitat d’idees —que és sana i necessària— sinó per la facilitat amb què alguns han decidit substituir el debat per la difamació, la deshumanització i, també, per l’agressió violenta. La confirmació del pacte entre Junts per Manresa i Avenç Nacionalista ha desencadenat una allau de reaccions que diuen més de qui les fa que no pas de l’acord en si mateix. En poques hores s’han multiplicat les etiquetes simplistes i els judicis sumaríssims: extrema dreta, racisme, xenofòbia, feixisme. Tot plegat llançat amb una lleugeresa que evidencia fins a quin punt el sectarisme ha substituït l’anàlisi objectiva. Però encara més preocupant que les paraules és el clima que es crea al seu voltant. Fa només quinze dies, quan encara s’estava tancant el pacte, coincidint amb la Fira de l’Aixada— un dels moments de màxima projecció pública de la ciutat— van aparèixer cartells on es comparava Ramon Bacardit amb Trump, Abascal i Orriols, acompanyats d’imatges de rates i d’un missatge que parlava de «pesta». Una escenificació deliberada de deshumanització política. Només dos dies després de presentar-se l’acord, el local de Junts ha estat novament objecte d’actes vandàlics per part dels grups organitzadors de la manifestació feminista del 8M i que els mateixos autors han reivindicat. I, a continuació una pintada amb «Bacardit, primer avís» amenaçant amb properes accions. Això no és activisme polític. És intolerància extrema, una agressió a la democràcia, i intimidació i instigació a l’odi. Que ningú s’enganyi: qui coneix personalment Ramon Bacardit i Sergi Perramon sap perfectament que no són extremistes, ni de dretes ni d’esquerres. Són demòcrates, són nacionalistes catalans, són persones que estimen Manresa i Catalunya. Defensar la pervivència de la mateixa cultura i identitat, preocupar-se per la cohesió social o voler abordar amb responsabilitat els reptes que planteja la immigració no és racisme. És política. I la política, en una democràcia madura, hauria de poder discutir aquests temes sense convertir-los en un tribunal moral permanent. L’acord entre Junts i Avenç pot agradar més o menys. És legítim discrepar-hi i és legítim criticar-lo. El que no es pot tolerar és intentar eliminar l’adversari mitjançant la difamació, la caricatura o el vandalisme, i no es justifiquen en cap cas els atacs que han patit els darrers dies. Manresa necessita moltes coses: seguretat, dinamisme econòmic, regeneració urbana, autoestima col·lectiva... El que no necessita és una política convertida en un camp de batalla on tot s’hi val. Si volem una ciutat millor, potser hauríem de començar per una política millor. I això implica una cosa molt senzilla: respectar l’adversari i discutir les idees amb arguments, no amb insults, pintades o vidres trencats. I ser implacable amb els que, des d’una punta de la dreta a l’altra de l’esquerra, fomenten actituds d’odi entre conciutadans. Trencar els vidres d’un partit polític porta mals averanys.