L’altre dia discutíem amb un amic sobre a quina generació pertanyem els que som de finals dels noranta. Ell defensava que som més pròxims a la coneguda com la generació Z, que engloba les persones que han nascut a partir del nou mil·lenni enmig d’un entorn completament digitalitzat, mentre que jo argumentava que també tenim característiques més pròpies dels seus predecessors, els millennials, aquells nascuts entre els 80 i els 90 que encara recorden l’ús del telèfon fix i les cintes de casset per escoltar música i que la conversió del món analògic al digital els fa agafar en plena adolescència.

La discussió em va portar a pensar fins a quin punt ens influencia el context que ens envolta durant els primers anys de vida. Malgrat que ho desconeguem, tots formem part d’una generació degudament acotada i identificada. Baby boomers, millennials, els nens de la postguerra… Cada sector de la població ha estat batejat per sociòlegs i antropòlegs per estudiar els factors que han determinat el seu creixement. Sens dubte, els canvis socials i polítics, les formes de vestir i comunicar-se i inclús les músiques que escoltem en els anys de joventut resideixen en algun lloc de nosaltres i fan que ens sentim identificats en una determinada època, fent que a vegades resulti difícil adaptar-se als successius canvis que ens planteja cada nova generació.

Si es compara el context en què van créixer els nens que van viure les penúries de la Guerra Civil amb el món cada vegada més global que es troben els nounats sembla que hagi passat més d’un segle. Els canvis tecnològics que s’han succeït en les darreres dècades han revolucionat tant la forma de viure que sembla que la distància que separa cada generació sigui molt més àmplia. El perill que suposa aquest distanciament és que cada franja d’edat visqui en la seva pròpia bombolla i que no hi hagi un diàleg que permeti traspassar els coneixements cap als més joves ni que aquests puguin ajudar els més grans a interpretar les claus del món tecnològic.

Més que mai s’haurien de buscar aquests espais de trobada entre generacions, sobretot d’aquelles que estan més allunyades per edat, per intercanviar inquietuds i formes de pensament que sovint poden estar més en consonància del que aparentment sembla. Més enllà de les diferències visibles en els gustos i en les formes, hi ha una part invisible que no es veu, però que hi és i que és el que ens fa connectar quan descobrim que junts comprenem més d’on venim i cap a on anem.