Sortir de la ratera |
El decret del govern espanyol que permet la regularització de les persones que es troben vivint a casa nostra sense papers, obre la porta a que aquestes persones puguin sortir de la ratera administrativa en la que es troben. És una sortida laberíntica, plena d’entrebancs i barreres, però al menys és una oportunitat. Parlem de 840.000 persones que viuen aquí, que treballen i consumeixen, però que estan fora del sistema. No te cap sentit mantenir-los en la irregularitat. Amb la regularització podran tenir contracte de treball, aspirar a un contracte de lloguer, pagar impostos i moure’s lliurement sense por de ser detinguts. La regularització els ofereix una perspectiva pel seu futur i la possibilitats de dur a terme un projecte de vida estable, en igualtat de drets i deures amb la resta de ciutadans i ciutadanes del país. La regularització, però, no soluciona el problema de fons de les actuals normes d’estrangeria que son la causa de la irregularitat per manca de mecanismes d’accés regular i que obliguen a passar per una condemna mínima de dos anys de precarietat i invisibilitat administrativa. D’altra banda, cal reforçar el mecanismes d’integració de totes aquestes persones un cop hagin passat pel procés de regularització. Garantir l’accés al treball legal, agilitar l’aprenentatge dels idiomes propis del país i de les normes de convivència, preparar l’escola pública como a motor de la integració de les segones generacions, reforçar els serveis públics en general de forma proporcional a l’augment de població forma part inseparable d’una política migratòria responsable. El que resulta totalment irresponsable es estendre sobre tot aquest col·lectiu l’ombra de que son tots potencials delinqüents i violadors, tal com ho estan fent la dreta i la ultra dreta, també a Catalunya. La política migratòria ha de ser tractada com una qüestió d’estat, cercant el màxim consens possible i deixant de banda la utilització del tema com arma electoral. Necessitem aquestes persones perquè son una part fonamental de l’economia. Però no son només treballadors i treballadores; son persones i com a tal han de ser tractades.