Campions |
A partir del cas Aldama, la justícia espanyola alineada amb el discurs d’Aznar de «El que pueda hacer que haga» ha entrat en una espiral d’acusacions, laberints jurídics i sentències destinades a enviar a l’infern els desafectes al nucli dur del règim. En l’extrem, el món dels independentistes, en un segon pla, el de les esquerres espanyoles que han gosat qüestionar el sistema oligàrquic espanyol i, finalment, els membres adscrits al règim pel cantó del PSOE, que han tingut la necessitat de treure un peu de dins del búnquer. Aquests darrers són ara els afectats per la caça de bruixes. En alguns casos hi ha més pa que formatge. Seria el cas de la dona i el germà del president Sánchez. En altres, com el d’Ábalos, Santos Cerdán, Leire Díaz o Zapatero, hi ha pa i formatge. Per tant, l’aparell policial-mediàtic-judicial té per on tallar les racions. Comparat amb els casos del Partit Popular, aquest formatge sembla tendre i, per això, fàcil de tallar. En els casos del PP, des de la Gurtel al cas Montoro, on tot un ministre cobrava per redactar lleis a mida, el formatge és manxego molt curat i sembla que els jutges no saben o no troben mai el moment de tallar-lo.
Per això, el precedent d’Aldama fent una crida als empresaris corruptors a blanquejar-se com a esperits........