Mirant al món des dels països situats a l’occident mediterrani, que sortosament gaudeixen globalment d’una certa estabilitat política, econòmica i fins i tot militar, des d’aquests comentaris setmanals ja hem esmentat més d’una vegada que és difícil de fer-nos càrrec de la complexitat i de les tensions que contínuament afecten l’àrea que s’anomena l’Orient Mitjà i el seu entorn.

Però la realitat és aquesta: més enllà del Líban i Israel, que encara són a la costa mediterrània, fins a l’Iraq i l’Iran, al Golf Pèrsic, hi ha un conjunt de països, sovint enfrontats, però rellevants especialment des del punt de vista econòmic, que darrerament ja s’han esmentat sovint per la importància que tenen com a exportadors de petroli a Europa.

I tal com més d’un lector ja deu haver comprovat en anar a omplir el dipòsit de combustible del seu vehicle, l’augment del cost prové directament d’aquelles tensions, que de moment no sembla pas que tendeixin a apaivagar-se.   

 Hi ha temes que han estat ben poc habituals en aquests «Croquis» setmanals, com és el cas de l’exploració de l’espai exterior del nostre planeta. De fet, durant uns quants anys també ha semblat que havia desaparegut l’interès d’alguns països sobre la qüestió, sobretot dels Estats Units, un interès que ara sembla que s’està despertant de nou a causa de les informacions conegudes fa poc en el sentit que països com la Xina i l’Índia es preparaven també per enviar missions tripulades a la Lluna.

I això ha fet que Donald Trump decidís de nou preparar coets amb els darrers avenços tecnològics capaços d’anar i tornar de la Lluna. I així es va llançar fa poc el coet Artemis II, amb quatre tripulants, que es va situar sobre la superfície lunar amb la missió de retornar a la Terra divendres d’aquesta mateixa setmana. Cal esperar que la tornada també sigui tot un èxit i que no comporti cap problema. I que aquesta visita a la Lluna representi no només l’inici d’un nou període d’exploracions espacials, i no solament de la Lluna, ben positives. 

© Regió7