Parlem de trens (1) Soterrant la ira |
He llegit amb interès la sèrie d’articles publicats sobre el projecte de soterrament del tram final de la línia dels FGC a Manresa. M’ha semblat que, repetidament, els arguments emprats, en ocasions prou interessants, es dissolien en altres realment extemporanis. Però el que realment em sorprèn i corprèn, i també el que em fa escriure, és el to irat i «pontifical», que freqüentment els acompanyava.
Al cap i a la fi, què és el que proposen realment? Què hauria de fer l’Ajuntament segons els autors? Hauria l’Ajuntament de Manresa de renunciar a una inversió (que no una despesa) de 36 M€ que beneficia la ciutat? És només això? O també hem d’esperar a la fi de la guerra d’Ucraïna, el genocidi de Gaza, la guerra de l’Iran i la fam al món? Quin tipus de pragmatisme proposen per avançar? És que potser l’alcalde de Manresa s’ha de disfressar de Superman, assaltar la Moncloa i tornar a casa amb un tren........